jueves, 25 de mayo de 2017

http://www.cronicapopular.es/2017/05/lobbies-israelies-y-cantantes-de-moda-trabajan-para-la-aceptacion-social-de-los-crimenes-del-ente-sionista/

Ramón Pedregal Casanova ||

Escritor. Presidente de la Asociación Europea de Cooperación Internacional y Estudios Sociales AMANE ||
Probados en combate los U2, Madonna, Amnistía Internacional y periodistas. Su tarea, como la de otros mercenarios es atacar con armas de fuego al pueblo palestino, es dedicarse a tareas de refuerzo, refresco, y revólver, disparando canciones que sus promotores convierten en moda. Quien espera a tales cantantes es Amnistía Internacional para premiarlos, y después están los plumillas que propagan y trabajan para la normalización del fascio israelí.
Hablar de grupos de presión es hablar de fuerzas que interfieren en la cultura política borrando la ética, para lo que una de sus intenciones es vaciar a la gente de cualquier capacidad de respuesta ante un acto delictivo de las grandes fuerzas económicas o políticas.
Paul MacGuinness, manager del grupo U2
En el periódico digital Electrónica Intifada se expone con claridad la conexión entre lobbies para intervenir en la conducción de la política europea hacia Israel buscando que no se divulguen sus delitos, que ningún gobierno diga nada, y se integren en los parámetros de normalidad con los que se construye la percepción general del mundo.
La conexión más conocida entre grupos de presión sionista en Europa es la del Comité de Asuntos Públicos Estados Unidos-Israel y el Centro de Política Europea, que a su vez tiene contribuciones importantes de otro grupo de presión sionista de nombre “Red de Liderazgo Europea”, cuya función es fortalecer los lazos entre Israel y la UE. El director de ésta Red es Larry Hochberg, que antes ha dirigido la organización “Amigos de la Fuerza de Defensa Israelí”, dedicada a contratar en cualquier país a soldados-mercenarios para el ejército de ocupación neocolonial. Los tres trabajan al unísono.
Lo que además añade Electónica Intifada es que Paul MacGuinness, manager del grupo U2, ha contratado y contrata para U2 conciertos, cenas de gala y otros actos dedicados a recoger dinero con el que financiar al ejército del apartheid y sus organizaciones satélites. Añade que también Madonna es conocida por la misma labor. La entrada para una de esas galas en Boston costaba 3.600 dólares, podemos imaginar qué gente asistía; la organizaba Haim Saban, un personaje que financiaba la campaña de la sionista Hilary Clinton.
Otro asunto que se ha sabido es que éste financiador de Hilary Clinton y promotor de U2, es a su vez financiador de Amnistía Internacional, que tiene a su vez como promotor también a U2. Quizás, o por eso, en 2005 la organización que se hace la propaganda de humanitaria, nombró a U2 y a su promotor McGuinness su “Embajador de conciencia” en el 2005. A continuación el promotor fue sustituido por otro de nombre Oseary, sionista dedicado al negocio de la música y la tecnología en Israel. El tal Oseary, dueño, entre otros, de la empresa Sonido Ventures, es tambien uno de los propietarios de Meerkat, empresa de propaganda de Israel que además se dedica a la difusión de los conciertos de U2.
Ésta banda se dedicó a hacer conciertos para recaudar dinero para el ejército del apartheid israeli, días después del final de la guerra del régimen de Israel contra el pueblo de Gaza en 2014, recuerden aquel ataque que duró 51 días.
El cantante de U2, Bono, que en una de sus canciones parece protestar contra la industria armamentística, ha hecho campaña a favor de Shimon Peres, el que colaboró, ayudo e introdujo armas nucleares en Israel para dominar Oriente Medio, además de ser el responsable de varias masacres en Líbano.
La correspondencia entre lobbies sionistas, el Comité de Asuntos Públicos EEUU-Israel, el Centro de Política Europea, la Red de Liderazgo Europea, los contratistas McGuinness, Oseary, Sonido Ventures, Meerkat, U2, Madonna, Amnistía Internacional, el ejército de ocupación israelí, … las partes que señala Electrónica Intifada, no puede ser de mayor integración. Son un sólo cuerpo con diferentes cometidos en el proyecto fascista de Israel. Y para los pueblos del mundo son redes destructoras de conciencia social y política, son instrumentos cuya actuación, escondida o pública, cínica y corruptora, procura la normalización del Crimen de Guerra y Lesa Humanidad que su fuerza militar realiza en Palestina.
Los esfuerzos de solidaridad con Palestina que no se canalicen unidos y dispongan sus habilidades y fuerzas con medios propios, no incidirán en la realidad social y no la transformarán. Los aparatos de control y difusión mediáticos sionistas absorben las alteraciones que se den en su propio terreno integrando sus actos delictivos en el campo de la normalidad. “Electrónica Intifada” nos ha ofrecido el ejemplo de ello.
Las redes de destrucción de la conciencia social son instrumentos que procuran la normalización de lo que, por el daño que causa al conjunto, resulta inaceptable individual y socialmente. Los lobbies que los comandan forman parte del mando general del régimen que tiene como enemigo al Derecho Internacional y los Acuerdos y Tratados Internacionales, todos ellos denunciantes de Israel del apartheid, todos ellos dando la razón, con la legalidad en la mano, a los prisioneros y prisioneras de Palestina.
Son ya 37, 38, 39 días que el régimen sionista mantiene a sus cautivos sin comida. El régimen del ente del apartheid no quiere reconocer sus derechos más elementales de comunicación con abogados, familia, cuidados médicos, estudios, juicios… Quienes resisten en las prisiones sionistas se ven apoyados diariamente por las continuas movilizaciones populares con riesgo para la vida de las gentes solidarias con sus héroes encarcelados. Sólo en la gran huelga general del 22 de Mayo en Jerusalén y Cisjordania, debido a los ataques armados del ejército de ocupación, han resultado heridos de bala, que se encuentran en extrema gravedad, 13 manifestantes. La huelga general en apoyo a los prisioneros y las prisioneras de Palestina se ha realizado el mismo día de la llegada de Trump al ente colonial israelí.
La Resistencia palestina del Frente Democrático para la Liberación de Palestina (FDLP) y del FPLP, ha convertido este 22 de Mayo en un día de unidad del movimiento de los cautivos por la Libertad y la Dignidad de Palestina. A la movilización general de toda la clase trabajadora, los comerciantes, los intelectuales, los estudiantes y demás, hay que añadir a otros 220 prisioneros que se han sumado a la huelga de hambre que se mantiene entrando en el segundo mes.
El caso del prisionero Samer al Isawi parece especialmente grave. Si desde el comienzo los carceleros sionistas le aislaron, como a todos los dirigentes palestinos en huelga y lo trasladaron de cárcel en cárcel, como al resto, para agotarlos, en su caso hasta hacerlo desaparecer por unos días, ahora el ejército de ocupación le ha llevado con urgencia al hospital de la prisión de Ramlah por el peligro de muerte que corre al comprobar que su corazón está fallando.
Cada uno de los prisioneros ha puesto su vida al servicio de sus compañeros y compañeras y al servicio del pueblo palestino. La respuesta dada a Trump con la huelga general es el llamado al mundo a defender la libertad de Palestina y los países que resisten al imperialismo sionista-estadounidense, es el llamado a la unidad en torno a Palestina y contra los colaboracionistas de dentro y fuera, y aquí habíamos empezado por los protegidos de los lobbies sionistas.
De todos y todas depende ir uniendo fuerzas para vencer al renovado fascio que se hace llamar Israel.

El riesgo de morir en León por polución térmica es hasta seis veces mayor que en Madrid o Barcelona

El riesgo de morir en León por polución térmica es hasta seis veces mayor que en Madrid o Barcelona

Concentración de partículas de dióxido de nitrógeno en España.
Concentración de partículas de dióxido de nitrógeno en España.














  • Un estudio atribuye que 62 personas murieron en Castilla y León por enfermedades en las que fueron decisivos los dióxidos de azufre y nitrógeno

http://www.leonoticias.com/mineria/201705/25/riesgo-morir-leon-polucion-20170525093550.html

Un estudio elaborado por el Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente (IIDM) atribuye a la altísima contaminación generada por las 15 centrales térmicas que funcionan con la quema de carbón la muerte prematura cada año de unos 700 españoles, principalmente residentes de las mismas zonas en que están enclavadas la mayoría de estas instalaciones, el noroeste de la península.
El estudio es nacional, pero los daños a la salud no son iguales en todo el territorio. Se concentran sobre todo en la mitad norte, y especialmente en el noroeste. Es la consecuencia de que más de dos tercios de las térmicas de carbón, once, estén en Asturias (5), norte de León y Palencia (4) y Galicia (2). El mapa se completa con tres instalaciones en Andalucía y una en Aragón y en Baleares.
El resultado de la alta concentración de emisiones es que un asturiano tiene seis veces más posibilidades de morir de forma prematura por efecto de las partículas en suspensión que un andaluz; que un cántabro, un castellano y leonés o un gallego triplica el riesgo de deceso de un extremeño; o que un aragonés o un vasco duplican las posibilidades de morir por este tipo de compuestos que tiene un madrileño. En cualquier caso, el riesgo de un leonés es similiar al de un asturiano dada la concentración de centrales en la provincia.
Entre las comunidades donde están ubicadas las centrales de carbón, Asturias es la que tiene el número más de defunciones, con 6,97 por cada 100.000 habitantes en riesgo, seguido de Castilla y León, con una tasa que se sitúa en el 3,44 personas. Una cifra que se elevaría si se tuviese en cuenta únicamente la provincia de León al contar con tres centrales térmicas.
709 fallecimientos, 62 en Castilla y León
Los expertos, con metodología de la Organización Mundial de la Salud y los datos sobre emisiones de estas centrales en 2014, han concluido que ese año fallecieron 709 personas por enfermedades en las que fueron decisivos los dióxidos de azufre y nitrógeno, pero sobre todo las partículas en suspensión, generados por la combustión del carbón para la producción de electricidad.
Según estas estimaciones, en Castilla y León se pueden atribuir un total de 62 fallecimientos durante el 2014, representando la tasa más elevada por debajo sólo de la Comunidad Valenciana, donde se registraron 76 muertos, y Galicia, con 63. En Asturias se contabilizaron un total de 56 muertes.
La misma contaminación atmosférica sería responsable de 459 hospitalizaciones por patologías cardiovasculares y respiratorias, de 387 casos de bronquitis crónicas en adultos, y de 10.521 nuevos episodios de asma en niños y de 1.233 bronquitis infantiles.
El informe 'Un oscuro panorama. Los efectos en la salud de las centrales térmicas de carbón en 2014' llega a detallar el número de muertes de las que son responsables cada uno de los gases de combustión. El elemento más mortífero son las denominadas partículas en suspensión. A las 4.008 toneladas de estos compuestos que las térmicas lanzaron a la atmósfera le achacan 586 muertes prematuras, el 82% del total.
Prácticamente la mitad de estos fallecimientos se deberían a ictus y otros accidentes cerebrovasculares y a patologías cardiovasculares como el infarto, la insuficiencia cardiaca, la hipertensión o la angina de pecho. Los otros dos grandes grupos de dolencias letales son los cánceres -tumores de tráquea, bronquios o pulmón- y las enfermedades respiratorias como la bronquitis o la bronquiolitis.
Gasto sanitario
El siguiente gas más mortal es el dióxido de nitrógeno. Las 83.723 toneladas de este compuesto tóxico e irritante producidas por las térmicas habrían provocado 107 muertes prematuras por patologías muy similares a las anteriores. El tercer contaminante letal, del que estas centrales arrojaron a la atmósfera 105.650 toneladas en 2014, es el dióxido de azufre, al que le atribuyen 16 fallecidos.
El análisis calcula que el gasto sanitario -decesos, ingresos, tratamientos, fármacos- y las pérdidas por absentismo laboral provocadas por la contaminación de estas centrales tuvieron un coste para las arcas públicas de entre 880 y 1.667 millones de euros solo en 2014, ejercicio en que por esta razón se desperdiciaron 163.326 jornadas de trabajo y durante 747.686 días hubo empleados que tuvieron una actividad restringida por su mala salud.

La Moncloa ja parla de cop d’estat a Catalunya i basteix la via repressiva

A la Moncloa ja es pronuncia obertament el discurs segons el qual a Catalunya es prepara un cop d’estat. Aquesta setmana han estat el ministre d’Interior, José Ignacio Zoido; la de Defensa, María Dolores de Cospedal; i el d’Educació i portaveu, Íñigo Méndez de Vigo. Mariano Rajoy ha comparat Catalunya amb ‘les pitjors dictadures‘. És la primera vegada que el govern espanyol fa explícit aquest discurs que durant mesos ha anat coent i difonent un ampli espectre de la premsa publicada a Madrid, d’una banda, i entitats unionistes com Societat Civil Catalana, d’una altra. I això ha passat justament després de la conferència de Carles Puigdemont a Madrid.
El govern espanyol ha apujat el to, i els mitjans que han anat construint aquest relat, també: la intensificació i l’enduriment del discurs contra el procés independentista els fan alhora.
Íñigo Méndez De Vigo va dir: ‘No ens sembla correcte que el president vulgui negociar dates i modalitats. I l’alternativa que ha presentat no és solament inconstitucional sinó un veritable cop d’estat, perquè amb una llei ràpida pretenen no únicament vulnerar el seu estatut sinó la constitució espanyola.’
Després s’hi va afegir María Dolores de Cospedal. En una entrevista a Onda Cero digué: ‘L’estat té prou força per a impedir allò que és una amenaça contra l’estat. Puigdemont ha amenaçat constantment l’estat. Si fóssim en un altre país i en unes altres circumstàncies i potser no parléssim de polítics, diríem que és un intent de cop d’estat. O una amenaça de cop d’estat.’
Vegeu-ho a partir del minut 8.30 del vídeo:
El periodista Carlos Alsina insisteix a demanar-li si considera que el procés independentista és un cop d’estat. I ella respon: ‘Jo crec que és una amenaça en tota regla contra l’estat.’ Alsina hi torna: ‘O sigui, vostè pensa que té les característiques d’un cop d’estat?’ Cospedal: ‘Jo crec que té les característiques de qui vol trencar l’estat i no segueix els camins procedimentals. I com que això és vulnerar la llei és atemptar contra l’estat i en uns altres contextos segurament s’anomenaria així.’
I Alsina fa tot seguit aquesta afirmació: ‘Si Puigdemont és un colpista, la conseqüència lògica de denominar això com un cop d’estat és que el seu màxim impulsor, el senyor Puigdemont, és un colpista.’ És a dir, l’entrevistador i l’entrevistada, el periodista i la ministra, connecten els discursos, unifiquen el relat. No es qüestiona en cap moment l’afirmació, gravíssima, que ha fet en primera instància Cospedal quan ha qualificat el projecte polític independentista de cop d’estat.
No és pas casual que l’endemà de la conferència de Puigdemont, el ministre portaveu i la ministra de Defensa coincideixin a fer sortir, per iniciativa pròpia, el concepte de cop d’estat.
Perquè després s’hi ha afegit ni més ni menys que el ministre d’Interior, José Ignacio Zoido. En una entrevista de Federico Jiménez Losantos a esRadio li demanen si la policia intervindrà a Catalunya per retirar les urnes. ‘Jo li puc dir que això és un xantatge que es vol fer al govern espanyol.’ I el tallen: ‘Un cop d’estat o no?’ I Zoido diu: ‘Jo crec que és un xantatge.’ Losantos li recorda: ‘Ho han dit quatre ministres. Alfonso Guerra va dir fa quatre anys que era un cop d’estat a càmera lenta. Ara ja s’ha accelerat la càmera.’ Zoido: ‘Sí. És veritat que ho han accelerat. Crec que és un xantatge al qual ens han sotmès i nosaltres no ho consentirem.’ Finalment, una de les tertulianes li demana: ‘Esteu preparats per a prendre el control dels Mossos d’Esquadra arribat el moment?’ I Zoido respon: ‘No tingui cap dubte que l’estat, el govern de la nació, prendrà totes les mesures que hagi de prendre. No en tingui cap dubte.’
Zoido i Cospedal no tan solament assumeixen i comparteixen el relat amb els seus interlocutors a Onda Cero i a esRadio, sinó que el doten de sentit: apunten l’acció, la conseqüència. Perquè si hi ha un cop d’estat, la conseqüència lògica és que hom intenti reprimir-lo. Aquest és l’esquema. Per això Cospedal diu: ‘L’estat té prou força per a impedir el que és una amenaça contra l’estat.’ I Zoido avisa: ‘L’estat prendrà totes les mesures que calgui.’ El relat per a justificar la repressió que vindrà.
Un relat començat per entitats com Societat Civil Catalana, que ha fet servir lemes com ‘Aturem el cop‘, i per diaris com El País, El Mundo, La Razón, l’ABC… El País és probablement el que més s’hi ha referit. Per exemple, amb l’article de Xavier Vidal Folch de dimarts, titulat ‘Cop ultra contra els catalans‘. Ell mateix feia un altre article titulat gairebé igual, el juliol del 2015: ‘Un cop contra Catalunya‘. Aquest mateix diari ha publicat editorials amb titulars com ara ‘Cop a l’estatut’, ‘Cop a l’estat, buit de govern‘… I també trobem aquest altre a El Mundo: ‘Cop d’estat permanent‘, del mes de febrer.
Quan es publicaven aquests articles el govern espanyol mantenia una certa contenció en les expressions, malgrat la inflexibilitat negant-se a negociar el referèndum. Quan el mes de febrer la CUP va avalar el pressupost de la Generalitat, el govern espanyol va apujar el to de l’amenaça considerablement i, alhora, va filtrar a alguns mitjans de Madrid i agències de notícies la previsió d’intervenir col·legis electorals si es convocava el referèndum i de suspendre l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució. Però ni tan sols en aquell moment no va fer seu el concepte de cop d’estat. Ara el govern espanyol va encara un pas més enllà. I no han estat relliscades dialèctiques dels ministres: ha estat una consigna.

Sense acord pel solapament entre CATAC-CTS/IAC i el Pere Mata en l'Acte de conciliació25

http://www.catacctsiac.cat/docs_observatori/centres/pere_mata_20170525_sense_acord.pdf


L'empresa presenta l'excusa que el tema s'està negociant en el Conveni del Siscat

La independència política dels mitjans espanyols, fortament qüestionada en un estudi europeu

Excessiva concentració dels mitjans en poques mans, poca diversitat de punts de vista a les notícies, manca de transparència sobre els interessos empresarials -i els biaixos informatius- dels mitjans i una independència editorial vulnerable, subjecte a influències polítiques. Són les principals amenaces al pluralisme mediàtic a Europa, segons un informe publicat fa uns dies pel Centre pel Pluralisme i la Llibertat als Mitjans (CMPF) de l’Institut Universitari Europeu.
El Media Pluralism Monitor (MPM),  l’eina que fa servir el centre per detectar aquests riscos a través de 20 indicadors, alerta també de les pressions polítiques a l’hora d’escollir les autoritats que dirigeixen els consells dels mitjans, així com de les barreres d’accés als mitjans de les minories residents als països de la Unió Europea i de la infra-representació de les dones als mitjans del continent.
La investigació, que recull dades dels mesos de maig a octubre del 2016, inclou els 28 països de la UE i, també, Montenegro i Turquia que, com és fàcil d’imaginar, s’endú alguns dels pitjors indicadors de l’informe i és assenyalada com el pitjor país pel que fa a les proteccions bàsiques de drets com la llibertat d’expressió i d’informació, tal com es pot veure en aquest mapa que acompanya les conclusions.
mitjans espanyols
Gràfic de l’infome 2016 del CMPF sobre la situació a Europa (CMPF)
L’informe identifica els riscos pel pluralisme i la llibertat de premsa a partir de vint indicadors, dividits en els quatre grups temàtics en què s’estructura l’informe: proteccions bàsiques de drets, pluralitat del mercat, independència política i inclusivitat de veus i actors. Alguns d’aquests indicadors són, per exemple, el grau de protecció de les llibertats d’expressió i d’informació, la transparència en la propietat i concentració dels mitjans, la influència comercial o empresarial en els continguts, el control polític sobre els mitjans, i l’accès de minories ètniques o religioses, així com de les dones, als mitjans.

El pluralisme en el cas espanyol

A l’Estat Espanyol, l’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, i han estat quatre professors del centre -Carlos Ruíz, Pere Masip, Jaume Suau i Ángel García Castillejo- els encarregats de recollir les dades i entrevistar els experts en la matèria.
Si el risc general del sistema espanyol de mitjans pel que fa al pluralisme és mitjà, l’estudi mostra alguns resultats preocupants, especialment pel que fa a la independència política, que presenta un risc del 54 sobre 100, essent la independència dels mitjans públics pel que fa a governança i finançament, la més compromesa amb un 83 sobre 100. Els autors aclareixen que, tot i que la ingerència política als mitjans públics ha estat un fet habitual a l’Estat, la influència del partit al govern sobre la direcció d’aquests s’ha multiplicat en els darrers anys. Els autors identifiquen, a més, certa debilitat a l’hora d’implementar el marc legal per garantir el pluralisme mediàtic. Des de l’informe anterior no s’observen millores remarcables.
mitjans espanyols
Pel que fa a la resta d’indicadors en l’àmbit de la independència política, dins del risc mitjà que presenten, l’autonomia editorial i els intents de controlar políticament els mitjans mostren senyals d’alarma. Hi ha un llum vermell encès en l’àmbit de la pluralitat en el mercat, ja que la concentració de la propietat dels mitjans espanyols presenta un risc del 71 sobre 100.
L’estudi esmenta, com era esperable, l’impacte de l’anomenada “Llei Mordassa”, aprovada el 2015, en l’exercici de la llibertat d’informació. A nivell d’Estat Espanyol, els autors identifiquen la reforma legal com una de les amenaces més significatives per a la pluralitat mediàtica, i l’acompanyen de dues més: “la independència política dels mitjans -públics i privats- està fortament qüestionada a Espanya”, asseguren a l’informe, que destaca, també que les condicions laborals dels periodistes, i especialment, la manca de feina, la inseguretat laboral i els salaris baixos, representen un dels principals problemes que enfronta aquest gremi -i la pluralitat- a l’Estat.

Les entitats socials alerten de l’existència d’una “fam oculta” agreujada per la crisi econòmica

http://diarisanitat.cat/entitats-socials-alerten-lexistencia-duna-fam-oculta-agreujada-crisi-economica/

Les Entitats Socials d'Acció Col·lectiva (ECAS) recorden en l'informe 'Fam oculta:un obstacle en la igualtat d'oportunitats' que la malnutrició per manca d'alguns nutrients té efectes negatius per la salut

Menjador del centre obert Gavina / ENRIC CATALÀ
Menjador del centre obert Gavina / ENRIC CATALÀ
La crisi econòmica encara es fa notar avui a les neveres i als àpats de moltes famílies. En els darrers anys una realitat força desconeguda ha crescut arran d’aquest fet: l’anomenada ‘fam oculta’. Aquest tipus de malnutrició és reconeguda per l’OMS, que la defineix com la carència de vitamines i minerals necessaris en la dieta per potenciar la immunitat i un desenvolupament saludable.
Davant la pèrdua de la feina, la manca o la disminució d’ingressos familiars, una bona alimentació va deixar de ser sovint una prioritat. Per exemple, el 16% de la població espanyola reconeix tenir una dieta inadequada per motius econòmics i un 46% afirma que no menja el mateix que abans de la crisi, segons estudis citats per l’informe ‘Fam oculta a Catalunya, un obstacle en la igualtat d’oportunitats’.
“La crisi ha estat un generador de desigualtat i les polítiques d’aquest país han estat poc considerades amb la fam oculta”, denuncia Teresa Crespo, presidenta d’Entitats catalanes d’acció social (ECAS). “Les famílies més vulnerables tenen molts fronts oberts i si estàs pendent d’un desnonament no estàs per pensar en el tipus d’alimentació”, assenyala Crespo, que exigeix més polítiques orientades a combatre la fam oculta.

El dèficit de micronutrients té efectes sobre la salut

L’alimentació té efectes directes sobre la salut i el dèficit de micronutrients -compostos que el cos humà extreu dels aliments i que no pot produir per si mateix- té efectes negatius. “Els nivells lleus de deficiència de micronutrients poden perjudicar el desenvolupament intel·lectual, condemnen a viure per sota del potencial físic i mental i contribueixen de manera important a les malalties cròniques com les principals causes de mortalitat”, conclou un estudi d’UNICEFrecollit en l’informe. El mateix estudi documenta que els nivells moderats condueixen a un retard en el creixement dels nens i que els severs poden portar a graus d’incapacitat i mobilitat limitada en adults.
Per contra una bona dieta té efectes positius en la salut. Ho explica el doctor en medicina i nutrició Lluís Serra Majem, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la ULPGC i president de Nutrició sense Fronteres. Segons exposa la dieta mediterrània -que inclou fruites, verdures i productes frescos entre altres- és molt beneficiosa per les malalties cardiovasculars, per prevenir el càncer de mama o fins i tot per prevenir la diabetis o mantenir una bona salut mental. “Durant la crisi l’adherència a la dieta mediterrània ha baixat en paral·lel a l’augment de l’atur i l’augment de l’obesitat infantil”, apunta també Serra.
Així ho alerten les entitats catalanes d’acció social (ECAS), que si bé reconeixen que la fam oculta és una problemàtica vinculada a una situació de pobresa, avisen que el factor econòmic no és l’única causa.

Accions polítiques però també més conscienciació

Algunes de les mesures per combatre la fam oculta que apunten des de l’ECAS passen per fomentar la presència d’horts urbans o fer polítiques fiscals que castiguin els aliments poc saludables. Una altra és la incorporació de nutricionistes als Centres d’Atenció Primària que puguin detectar o seguir casos de malnutrició.
Per la seva banda, Mercè Darnell, adjunta d’Acció social de Càritas Diocesana de Barcelona, assenyala també la necessitat de revisar els càterings de les escoles i de tenir més recursos per a menjadors escolars i menjadors socials. “És important però també que els nens puguin menjar a casa amb la família, fer la llista de la compra i aprendre quins aliments són més saludables, per això calen més recursos per a famílies vulnerables”, ha afegit.
Una altra acció que recull l’informe és incrementar el nombre de supermercats i establiments que posen a disposició dels clients productes rebaixats de preu per la proximitat de la data de caducitat. “És una bona política perquè és al lloc habitual de compra i no estigmatitza la població més vulnerable ja que tothom pot comprar-los”, assegura Darnell.

Sense dades des d’abans de la crisi

Des de les entitats es queixen que és difícil conèixer la realitat de la fam oculta a Catalunya i poder fer un bon abordatge si no hi ha dades concretes i representatives. Una de les dades sobre hàbits alimentaris la donava l’Enquesta de nutrició de Catalunya (ENCAT), publicada per la Generalitat, però només s’ha fet en dues ocasions (els anys 1992-1993 i els anys 2002-2003). Segons la darrera un 60% dels enquestats presentava dèficits de zinc (es troba en aliments com el cacau o algunes llegums), un 40% de vitamina A i prop del 20% de ferro i de vitamina D.
Així ho ha denunciat Serra, que va dirigir l’equip investigador que liderava l’ENCAT. “El 2002 prop del 4% de la població catalana patia fam oculta i un 30% malnutrició que derivava en obesitat o altres malalties. Avui seria com a mínim el doble”.

Divendres 26 a les 12, a la porta dels CAPs

https://focap.wordpress.com/2017/05/25/divendres-a-les-12-a-la-porta-dels-caps/

Etiquetes
Demà divendres 26 tindrà lloc la trobada de les entitats signants de Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA amb el conseller de Salut Toni Comín. El motiu de la reunió és presentar-li els quatre punts del manifest i lesaccions concretes que reclamem. El manifest ha recollit l’adhesió de més de 1300 persones i més de 40 entitats socials, sindicals i polítiques. Moltes de les propostes són factibles a curt termini i són imprescindibles per aturar el progressiu deteriorament de l’atenció primària i per disminuir la sobrecàrrega de treball dels professionals. D’altres, comporten reformes a mig termini.
Però necessitem que es prenguin decisions de manera urgent i que tinguin una aplicació immediata, com pot ser la substitució al 100% per les vacances, o canvis substancials en l’estil de direcció dels equips.
El malestar a l’atenció primària és evident, però cal fer-lo visible i cal que arribi als nostres responsables.

Per això, us demanem que demà, de 12 a 12,15 h. professionals i ciutadans ens concentrem a les portes dels CAPs amb el lema:

Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Volem canvis ja !

La viñeta: El nivel de corrupción en España



http://www.republica.com/2017/05/24/la-vineta-el-nivel/

Bruselas saca a Portugal del procedimiento de déficit excesivo mientras resalta la corrupción en España

La buena marcha de la economía de Portugal sigue deparando buenas noticias al gobierno del socialista Antonio Costa. La Comisión Europea ha propuesto sacar a Portugal y Croacia del procedimiento de déficit excesivo, al haber reducido ambos países sus déficit por debajo del 3% que marca la legislación europea. De esta forma, únicamente cuatro Estados miembros (España, Francia, Grecia y Reino Unido) seguirán bajo el "brazo corrector" de Bruselas.
El Ejecutivo comunitario ha publicado este lunes sus recomendaciones específicas por país en el que también revisa la situación presupuestaria de los Estados miembros que cuentan con desequilibrios presupuestarios y macroeconómicas, informa EP.
Dentro de este análisis, Bruselas ha propuesto cerrar el procedimiento abierto a Lisboa después de que cerrase 2016 con un desvío en las cuentas públicas del 2% del PIB. La Comisión estima además que el déficit público será del 1,8% y del 1,9% en 2018.
La autoridades portuguesas acogieron hoy con alegría la decisión de la Comisión, al suponer la próxima salida de un mecanismo que aplicaba al país desde el año 2009, informa Efe. El presidente luso, Marcelo Rebelo de Sousa, felicitó al pueblo portugués por la noticia y destacó que fue posible gracias a los sacrificios de los portugueses durante muchos años.
De esta forma, si el Consejo de la UE, la institución que representa a los países, siguiera las recomendaciones de Bruselas, Portugal y Croacia entrarían en el "brazo preventivo" y únicamente cuatro países se mantendrían dentro del "brazo correctivo" del Pacto de Estabilidad y de Crecimiento (España, Grecia, Francia y Reino Unido), una cifra que contrasta con los 24 países que había bajo este procedimiento en 2011.

Recomendaciones a España

Por su parte, la CE ha dado un toque de atención a España por el problema de la corrupción. Indica que pese a los "progresos" para combatir ese problema, y en particular las investigaciones sobre casos a nivel local y regional, no se han desarrollado "estrategias preventivas a medida para mitigar los riesgos de corrupción". Tampoco existe una estrategia preventiva compartida en los distintos niveles gubernamentales, añade.
Además, la Comisión recomienda a España llevar a cabo un análisis "amplio" sobre el gasto público con el objetivo de identificar áreas de mejora para incrementar su eficiencia. En concreto, el ejecutivo comunitario ha pedido asegurar el cumplimiento de los objetivos presupuestarios "incluyendo medidas para fortalecer el marco fiscal y de contratación pública".
En sus recomendaciones, Bruselas da un toque de atención a España por la corrupción, e indica que pese a los "progresos" para combatir ese problema, y en particular las investigaciones sobre casos a nivel local y regional, no se han desarrollado "estrategias preventivas a medida para mitigar los riesgos de corrupción".
Tampoco existe una estrategia preventiva compartida en los distintos nivele gubernamentales, añade.
Con respecto al mercado laboral, Bruselas insta a España a adoptar medidas para impulsar la contratación indefinida, así como a reforzar la coordinación entre servicios regionales de empleo, servicios sociales y empresarios para "responder mejor a las necesidades de los solicitantes de empleo y los empleadores".
También propone incrementar la "relevancia" en el mercado laboral de la formación universitaria y hacer frente a las diferencias de los resultados educativos entre comunidades autónomas, a través principalmente de un "fortalecimiento" de la formación de profesores y del apoyo a estudiantes individuales.
Además, las recomendaciones dirigidas a España recogen la necesidad de "abordar las disparidades regionales y la fragmentación" de los regímenes de renta mínima en el país y de mejorar el apoyo a las familias, incluyendo el acceso a una atención infantil de calidad.
La última de las recomendaciones insta al Ejecutivo español a asegurar una inversión "adecuada y sostenida" en investigación y desarrollo y a garantizar una "profunda y completa implementación de la ley de mercado único".